Les aplicacions de programari lliure permeten llegir fitxers de programari propietari. Malauradament, això no passa a la inversa.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
1. La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
3. La llibertat de redistribuir còpies.
4. La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.
En contraposició al programari lliure, el programari propietari és aquell que està subjecte a una llicència d’ús que limita el que l’usuari pot fer amb ell. Molts, però, prefereixen pagar aquesta llicència per assegurar-se que al darrere hi ha una gran corporació que pot respondre si hi ha problemes. Sovint, això no és cap garantia i molts errors i forats de seguretat s’arreglen abans apel•lant a la comunitat, en el cas del programari lliure, que no pas recorrent a l’empresa. Només cal comparar, per exemple, el ritme d’actualització del navegador Firefox amb el de l’Internet Explorer de Microsoft.