Té una resolució de 24mp i la pantalla és de 3cm. Té dos zooms, un òptic i un digital. El format de la targeta de memòria és Secure Digital i la bateria és de Li-ion.
És una bona càmera que m'agradaria tenir.
dimecres, 4 de desembre del 2013
La càmera que m'agradaria tenir
Aquesta és una càmera reflex digital de la marca Nikon (model d3200):
dimarts, 5 de novembre del 2013
Els perifèrics
Això és un Pooplet on podeu veure els diferents tipus de perifèrics que hi ha i alguns exemples:
Els components de la torre
A continuació us deixo un àlbum amb fotografies dels components principals de la torre d'un ordinador:
 |
| Components de l'ordinador |
Una de les meves cançons preferides
Aquesta és una de les meves cançons preferides. M'agrada perquè quan era petita el meu germà sempre la posava en els altaveus i em porta molts records de la meva infància. A part, aquest grup és un dels primers que vaig escoltar quan em vaig començar a interessar per la música i m'agrada molt la intro de la guitarra.
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Què és un programari lliure?
El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions. És una alternativa segura al programari de propietat. Entre els exemples més coneguts de programari lliure figuren el sistema operatiu GNU/Linux, el navegador Firefox, el programa de retoc d’imatges Gimp i el paquet d’ofimàtica OpenOffice.
Les aplicacions de programari lliure permeten llegir fitxers de programari propietari. Malauradament, això no passa a la inversa.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
1. La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
3. La llibertat de redistribuir còpies.
4. La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.
En contraposició al programari lliure, el programari propietari és aquell que està subjecte a una llicència d’ús que limita el que l’usuari pot fer amb ell. Molts, però, prefereixen pagar aquesta llicència per assegurar-se que al darrere hi ha una gran corporació que pot respondre si hi ha problemes. Sovint, això no és cap garantia i molts errors i forats de seguretat s’arreglen abans apel•lant a la comunitat, en el cas del programari lliure, que no pas recorrent a l’empresa. Només cal comparar, per exemple, el ritme d’actualització del navegador Firefox amb el de l’Internet Explorer de Microsoft.
Les aplicacions de programari lliure permeten llegir fitxers de programari propietari. Malauradament, això no passa a la inversa.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
1. La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
3. La llibertat de redistribuir còpies.
4. La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.
En contraposició al programari lliure, el programari propietari és aquell que està subjecte a una llicència d’ús que limita el que l’usuari pot fer amb ell. Molts, però, prefereixen pagar aquesta llicència per assegurar-se que al darrere hi ha una gran corporació que pot respondre si hi ha problemes. Sovint, això no és cap garantia i molts errors i forats de seguretat s’arreglen abans apel•lant a la comunitat, en el cas del programari lliure, que no pas recorrent a l’empresa. Només cal comparar, per exemple, el ritme d’actualització del navegador Firefox amb el de l’Internet Explorer de Microsoft.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)